Viatjar a un lloc estranger a la recerca de nous paisatges i experiències. Sentir-nos, nosaltres mateixos, estrangers. Sentir-nos atrets per la diferència. Convertir la diferència en valor. Abraçar-la. Intercanviar somriures, mirades, converses. Estrènyer cada mà que se’ns ofereix com a acte de benvinguda i acollida. Acostumar-nos a l’estranyesa, fins que esdevé part d’allò comú. Convertir en casa, el lloc on ens allotgem.
I al tornar, caminar pels carrers de sempre. Passejar pels llocs de sempre. Retrobar les amistats. Tornar al caliu familiar. Recuperar les rutines, els costums. I sentir una mica d’enyorança de tot allò viscut.
Per molt lluny que anem, sempre acabem tornant a allò quotidià. Per molt lluny que ens desplacem, sempre acabem creant un quotidià nou, allà on estiguem.
Però la màgia no està en buscar allò extraordinari ben lluny per compensar els nostres entorns coneguts, sinó en convertir l’ordinari en extraordinari.
Bona setmana!
…..sí, el viatge interior sempre ens acompanya i segueix viatjant allà on arribem. Benvinguda!…setmana !!..
Així mateix em sento després de passar 9 dies a Portugal. Gràcies per posar paraules als sentiments dels retornats 😉