L’artista britànic Antony Gormley (Londres, 1950) treballa sobre dues qüestions fonamentals a l’hora d’elaborar les seves escultures “la relació entre el jo (l’ésser), i el lloc que aquest ocupa a l’espai”. Entre el concepte geogràfic de l’espai i el concepte d’espai mental o imaginari.
Investiga sobre les relacions del cos humà amb el context on habita. I el que fa és crear espais. Espais que existeixen a dins de nosaltres i sense nosaltres. La seva intenció és elaborar objectes físics que transformin un lloc i que alhora es puguin convertir en objectes mentals capaços de penetrar en l’espai imaginari de l’ésser humà.
Utilitza el seu propi cos com a model per realitzar els motlles a partir dels quals produirà les peces, com si fos un negatiu fotogràfic tridimensional d’ell mateix, i que assenyala un espai que va ser ocupat per un ésser humà. L’obra tracta del cos absent alhora que planteja qüestions sobre el lloc que ocupa. En aquest sentit, el context on se situa és fonamental.
Gormley va guanyar el Premi Turner el 1994.
