L’altre dia havia quedat al matí per fer un cafè amb un amic. Al despertar-me vaig pensar: “Avui no cal que el facis a casa”. Així que després d’aixecar-me i fer-me una dutxa vaig passar per la cuina, vaig posar una càpsula dins la màquina i em vaig prendre un cafetó. Com cada dia, vaja. Just després del primer glop vaig adonar-me de que, moments abans, havia decidit no fer el cafè a casa i que l’automatisme m’havia traït.
Hi ha una memòria, anomenada de procediments, que és la que ens permet portar a terme les accions automàtiques. Com respirar, per exemple. Les accions automàtiques serveixen per fer-nos la vida més còmode. No hem d’estar pensant i decidint en cada moment les coses que fem. Però, ens poden provocar limitacions també?
La resposta és que sí. Aquelles rutines i hàbits que fem de forma repetida i es converteixen en automatismes, a la llarga provoquen que ens costi fer les coses de manera diferent i, per tant, limiten la nostra creativitat. Perquè tenim una tendència natural a la comoditat i l’economia dels comportaments habituals i adquirim l’hàbit d’actuar i respondre automàticament, amb idees preconcebudes. Això ens genera també por a equivocar-nos, inseguretat, conformisme i ens porta a repetir models.
Alhora, no ens permet viure el present de forma plena.
