Lorenza Böttner va néixer el 6 de març de 1959 a Chile, en el si d’una família de migrants alemanys. Se li assigna sexe masculí amb el nom d’Ernst Böttner. Als vuit anys va patir una descàrrega elèctrica brutal quan intentava agafar un niu d’ocells d’un pal d’alta tensió. Li van haver d’amputar els dos braços.
Al cap de dos anys la seva mare el trasllada a Alemanya per rebre teràpies especialitzades. Va ser institucionalitzat amb els anomenats “nens del Contergan” (nascuts amb deformacions en els membres a causa dels efectes secundaris d’aquest somnífer en el fetus) i tractat com a “discapacitat”.
Ell rebutja les pròtesis que pretenen rehabilitar-lo com a cos “normal”, nega l’educació com a discapacitat i dedica la major part del temps al dibuix, la pintura i la dansa.
Estudia a l’Escola Superior d’Art de Kassel i és allà on comença a pintar i a fer performances públiques encarnant una identitat femenina sota el nom de Lorenza Böttner.
La seva obra representa una de les crítiques més agudes davant dels processos de des-subjectivació, des-capacitació, des-sexualització, internament i invisibilització als quals són sotmesos els cossos amb diversitat funcional i transgènere. La seva obra constitueix un himne a la dissidència corporal i de gènere.
I parlant de visibilització, una nota curiosa. Lorenza va inspirar i encarnar Petra, la mascota paralímpica de Barcelona el 1992. El dia de la inauguració es va posar el disfraç i es va passejar per l’Estadi Olímpic dalt d’una motocicleta. Però poc se’ns va dir en el seu moment de qui era la persona que hi havia darrera de la Petra.
Bona setmana!
L’exposició Rèquiem per la norma. Lorenza Böttner comissariada per Paul B. Preciado pot veure’s a La Virreina fins el 3 de febrer de 2019
