No és per posar-nos catastrofistes, però hem d’acceptar que vivim en un món superficial, artificial i fals.
Un món on la cultura del “like” va lligada a la cultura del diner. On la majoria pugem al carro i anem repartint cliks, gairebé com a pràctica ritual diària. No anem a missa però entrem a les xarxes i venerem perfils de gent que probablement no coneixem de res. El dit no pot parar, llisca per les tecles. Les pantalles ens abdueixen. El cogito ergo sum ha derivat cap a un “tinc likes, aleshores existeixo”. Però no ens quedem satisfets amb uns quants. En volem molts. Són addictius.. És la manera que tenim de quantificar l’aprovació dels altres, el reconeixement dels altres.
I mentrestant, en algun lloc d’Àsia, a les anomenades Click farms, s’hi amaguen persones que treballen en habitacions plenes de mòbils i que no paren de repartir likes o clics o fake news (aquelles notícies falses que es difonen amb la voluntat d’enganyar). Ho fan a canvi d’una xifra de diners irrisòria, a empreses que han pagat per obtenir-los. Aaron Greenspan, company del Mark Zuckerberg a Harvard, afirma que un 50% dels usuaris de Facebook podrien ser perfils falsos.
Likes falsos que poden fer guanyar diners, fakes news que poden fer guanyar eleccions.
Bona setmana
