Ho confesso: Fa molt que no llegeixo la Caputxeta Vermella i tot el que sé de l’escola que vol retirar el conte per sexista ho he vist en diagonal.

Dit això i desprès d’investigar al meu voltant i amb mi mateixa els darrers anys, em pregunto:

A quantes de nosaltres no ens ha amenaçat un home? A quantes no ens han intentat menystenir amb paraules?

A quantes no us han dit el que podíeu i el que no podíeu fer?
A quantes no us han seguit fins a casa, o controlat si hi anàveu?
A quantes no us han deixat missatges i missatges que no haguéssiu volgut veure?
A quantes no us han culpat de contrasentits surrealistes?
A quantes no us han manipulat amb una veu de mentides?

Ell llop persuadeix amb la seva oratòria i agafa la forma que millor s’escau per enganyar la seva víctima. Quan et tingui a les seves urpes et menjarà tan sols pel seu plaer malaltís d’empassar-se una vida sencera i tot el que l’envolta, l’àvia inclosa.

Caputxeta, si ets capaç de sortir de la seva panxa un cop t’ha digerit, fes la revolució. Explica-ho, planta cara al llop perquè no se’t torni a acostar i agafa tot el teu poder: el d’una dona que va ser maltractada i ara té el do magnífic de detectar llops dolents. Com diu la Despentes, després de l’abús som el contrari d’una víctima. Prou de “pobreta” i prou d’estigma per haver patit: xoca’ns la mà, ara som encara més fortes.

De llops n’està ple, i potser fins que no te’n trobes un no aprens a detectar els propers que se t’acosten. Dit això, aquí deixo aquest meravellós twit de la Llibreria Al·lots:

 


Secció realitzada per Núria Nia, cineasta

-Publicitat-
COMPARTIR