Caminar pels carrers, com flâneurs, oberts a allò que succeeix al nostre entorn. Observar, cercar, capturar allò que ningú més ha vist. Aquells instants efímers, les petites casualitats. Aquells moments en que diferents elements convergeixen, per oferir-nos imatges sorprenents, ocurrents. Petis impactes, efectes visuals que fan esbossar un somriure a qui els veu després plasmats en una fotografia.
És el que fa el Pau Buscató, fotògraf centrat exclusivament en l’anomenada Street Photography. Les seves fotografies “solen mesclar situacions reals amb narratives imaginades que transformen la naturalesa de l’escena”. Busca intencionalment aquesta fricció entre les fotografies per “explicar petites mentides fotogràfiques” amb un toc de realisme absurd.
I per si és té algun dubte sobre la diguem-ne autenticitat de les seves fotografies, ell mateix s’avança i ho aclareix “Totes aquestes imatges es prenen de moments reals. Cap d’ells no està organitzat ni configurat; Això és per a mi l’únic aspecte no negociable sobre la meva fotografia de carrer”.
Bona setmana i bones descobertes!
Boníssim! Sembla mentida que no estiguin preparades, editades o com a mínim una mica “provocades”. M’agradaria preguntar-li al fotògraf quantes fotos ha de fer de mitjana per cada foto bona que treu. Curiositat. Fotos genials com aquestes no es fan cada dia!