Podem pensar que coneixem la ciutat on vivim. Però no és del tot cert. En coneixem una ínfima part. Aquella per on passegem, per on ens movem, per on ens relacionem.
Tot espai urbà és un espai de sociabilitat i de possibilitat de coneixement de l’altre diu, Jorge Mestre, i alhora és també un espai de trànsit. En els espais urbans se superposen història, històries personals, i trànsit incessant.
Si féssim un traçat dels nostres moviments realitzats durant un període de temps determinat, descobriríem clarament que el nostre radi d’acció és enormement reduït. Les nostres passes acostumen a realitzar recorreguts molt similars cada dia. Perquè tenim uns hàbits i uns costums, que modifiquem ben poc.
La ciutat desconeguda és aquella part de la ciutat que no mirem ni habitem. Que gairebé no sabem ni que existeix. Quan caminem més enllà dels nostres límits habituals és quan descobrim una ciutat diferent. Passejar-se per aquells barris de Sabadell que no són el nostre, és una experiència enriquidora. Perquè són molt diversos i cadascun té una idiosincràsia particular.
Fer el “turista” a la pròpia ciutat és una manera de despertar la curiositat i les ganes de conèixer. Una manera de descobrir nous paisatges i persones.
……i passejar per aquells racons amagats, pretèsament desconeguts, de la nostra ment.
Sentir la por,en arribar al notre barri vell mental i la fredor de les llunyanes rodalies mai explorades. Som ciutats ignorades, caminades d’esma…
Tot allò encara per explorar pot ser immensament gratificant