La pedra és el treball que més desafiament planteja, segons l’escultor Isamu Noguchi. Provoca un diàleg entre la casualitat i l’absència, entre l’error i l’encert.
Per l’artista sabadellenca Noemí Palacios, el desafiament constant és transformar un impuls en un objecte tangible. La matèria, en aquest cas la pedra, intervé com a catalitzador d’aspectes tan abstractes com són les emocions. L’escultura es converteix en “algú” dotat de capacitat narrativa. La matèria actua de mirall per donar llum a l’inconscient.
L’obra de Noemí Palacios és fascinant, desperta una irrefrenable invitació al tacte, a percebre la forma en totes les seves dimensions. El seu recorregut és imparable. Ha participat en més de 15 simposis internacionals d’escultura de pedra i neu a Itàlia, Michigan (EE.UU.), Colorado (EE.UU.), Yukon (Canadà), Saint Beat (França), República Txeca… La seva obra pública es pot trobar en diversos països europeus i ha estat premiada en diversos concursos i biennals, com la Biennal de Buñol (València), el Premi San Piero a Sieve (Florència, Itàlia), el Simposi d’escultura de Gijon, León y Almería.
El psicòleg C.G. Jung va dir que la pedra sembla constituir un antiquíssim símbol d’allò etern, allò perenne en l’ésser humà, a partir del qual prenem la força vital.
Bona setmana
