El periodista i fotògraf Dmitry Markov nascut a Pushkin, una petita ciutat a prop de Moscú, estava treballant de voluntari a un orfenat a Rússia. És una realitat que ell coneix prou bé. Allà li van robat la càmera. Per atzar o per casualitat, aquest fet va provocar que comencés a utilitzar el seu iPhone per fotografiar tot allò que passava al seu voltant. Documentar la vida quotidiana de la província de Pskov significava elaborar un retrat de la vulnerabilitat humana, l’addició i la innocència i alhora es convertia en un mirall on veure’s reflectit.
Com passa amb les addicions, diu, mai quedes satisfet, sempre vols més. En el cas de la fotografia, aquesta insatisfacció amb els resultats et portar a tornar-ho a intentar constantment i això et fa millor fotògraf..
Les imatges que comparteix al seu compte d’Instagram no són precisament escenes d’una vida feliç. Hi apareixen personatges marginals, fotografiats d’una manera molt propera i honesta. “No es tracta només de fotografies socials” diu. El què fotografia són les relacions que estableix amb la gent i situacions personals. Cada nova fotografia és un nou capítol de la seva pròpia història. Quan li pregunten per què s’interessa per la part més desagradable de la vida ell respon “perquè jo en formo part”.
