La ciutat cansada, esgotada, acalorada. Que camina arrossegant els peus, cercant les ombres dels pocs arbres que troba al seu pas, mentre les gotes de suor li regalimen per tot el cos. Cada moviment que fa li suposa un gran esforç i avançar es torna feixuc. De sobte veu el seu reflex a l’aparador d’una botiga. I llegeix el rètol que hi ha penjat: “Liquidació total”. Necessito unes vacances, pensa. I té sort, perquè ja ha arribat l’agost, el mes on pràcticament tot s’atura: el moviment, el soroll, el trànsit, les presses. I l’activitat cultural també, és clar. Poc hi passa a la ciutat adormida.
Fins que arribi el setembre i tot torni a allò que anomenem normalitat. I vingui una altra Festa Major i la ciutat recuperi aquella eufòria i aquelles ganes que la caracteritzen. Renovarà l’empenta, la il.lusió, l’alegria. I per uns moments, fins i tot arribarà a pensar que és una ciutat vibrant i bonica.
Molt bon estiu!!!
