Tot es mou, diu Heràclit. I, certament, les nostres vides es troben en constant moviment.
Els canvis se succeeixen i la nostra perspectiva del món (interior i exterior) també canvia, perquè el lloc des d’on ho observem també és diferent.
La situació personal també es transforma. I els petits o grans reptes que ens anem marcant al llarg de la nostra vida van definint el nostre camí.
Si fem volar coloms d’una manera impulsiva, efusiva, però ràpidament ens desenganyem i ens diem a nosaltres mateixos que no podrà ser, que és massa difícil, la cosa més aviat es queda en una idea fugissera del que voldríem que hagués estat.
El somni sostingut té més probabilitats que esdevingui realitat. Si jo desitjo anar a fer la volta al món, per posar un exemple, i al cap de poca estona jo mateixa em dic que és una bestiesa, m’estaré autoboicotejant. Si mantinc el desig durant un temps, l’alimento, el configuro, el preparo…. Aleshores tindrà moltes més possiblitats de materialitzar-se.
Allò possible és allò que pot ser però encara no és.
Veure la possiblitat comporta un punt d’il.lusió, de somni, de fantasia, perquè, com que no podem conèixer allò que no existeix, ens ho imaginem, i aleshores li donem la forma més desitjable per a nosaltres, la més satisfactòria. I de vegades és aquesta audàcia la que ens permet no tirar enrere. Hi ha dues virtuts fonamentals per portar a terme els propis somnis: la confiança (en un mateix i en els altres) i l’absència de por.
“El canvi es produeix a partir de la imitació diu Àlex Rovira. A partir del testimoniatge i a partir de l’empaltament emocional que es tradueix amb una mirada al món i amb una acció coherent amb allò que hem après. La transformació més gran la genera la gent que estimes”.
