Quan aprenem una llengua, aprenem alhora moltes més coses. Aprenem a expresar-nos i comunicar-nos. A relacionar-nos amb el món. A conèixer’l. A apropar-nos a la cultura, les costums, les tradicions. El llenguatge ens permet definir, classificar, anomenar. A dir i dir-nos. A sentir i crear. A construir pensament.
I aquest pensament no és només representatiu sinó també afectiu. Dotem les paraules d’emocions i sentits i per això contenen vivències i experiències. Però aquest llenguatge que ha de reprensentar resulta que no és neutre, sinó més aviat discriminatori. Bàsicament perquè el món també ho és.
Com diuen a la Guia de Comunicació Inclusiva editada per ECOS Grup Cooperatiu “el llenguatge reflecteix la manera com la comunitat que l’utilitza entén el món, per tant, com que vivim en societats sexistes, classistes i que discriminen determintats grups humans, els idiomes també contenen elements discriminatoris que cal eliminar.
“Un llenguatge inclusiu i no sexista permet anomenar i descobrir allò que queda amagat, diu la sociòloga Marina Subirats, quan una cosa no s’anomena no existeix”.
Aprendre una llengua canvia la nostra relació amb el món, diu Jacqueline Amati Mehler. La forma com parlem aquesta llengua, modificarà la nostra relació amb els altres.
Bona setmana.
