Oriol Maspons (1928-2013), va exercir un paper clau en la renovació del llenguatge fotogràfic a Espanya a les dècades de 1950 i 1960, primer des de l’àmbit de la fotografia amateur i des de 1957 com a professional. Contrari a la concepció de la fotografia com un objecte de contemplació estètica, Maspons va defensar la fotografia aplicada o útil.
Va formar part de l’anomenada gauche divine, heterogeni grup de joves intel·lectuals i artistes, models, cineastes, escriptors i arquitectes, que a finals de la dècada de 1960 es van rebel·lar a Barcelona contra la cultura oficial franquista. Davant de la seva càmera van posar els seus principals protagonistes i va retratar els seus escenaris.
Oriol Maspons, la fotografia útil és el resultat de la investigació realitzada sobre el fons que el fotògraf va dipositar al Museu Nacional el 2011: més de 7.000 fotografies en paper, negatius i documents. Es tracta de la primera gran retrospectiva del fotògraf barceloní i que ha estat comissariada per Cristina Zelich. Un total de 540 imatges, moltes de les qual són inèdites o molt poc vistes i que es podran veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) fins el 13 de gener de 2020.
