La intimitat ha deixar de ser un valor apreciat. Ara el que es porta és l’extimitat. És a dir , una barreja entre extroversió i intimitat, tal com diu la sociòloga Liliana Arroyo, on estem jugant amb l’equilibri entre el que ensenyem i el que amaguem. Però és clar, si mostrem la nostra intimitat ens trobem amb la paradoxa de que estem perdent el seu caràcter privat per convertir-lo en quelcom públic.
I per què ho fem? Segons el crític d’art Pau Waelder, necessitem compartir la nostra inimitat perquè el que som es defineix tant des de la nostra subjectivitat com des del que ens envolta. I la tecnologia no només ens permet fer-ho sinó que a la vegada ens incita a fer-ho.
Paula Sibilia, autora de l’assaig “La intimidad como espectáculo” es pregunta: per què hem deixat de valorar la intimitat? Què està passant que la gent ho comparteix tot, des d’una ecografia a un video porno casolà? El què està passant és que ha canviat la forma que tenim de construir-nos com a subjectes, la manera que tenim de definir-nos.
Ho compartimt tot, sí. Sentiments, emocions, experiències. Ens exhibim amb tota la naturalitat del món. Però en realitat, el que volem és realment compartir alguna cosa amb els altres o més aviat reafirmar-nos?
Bona setmana
(fotografia: Extimitat. David Delfín)
