El 1980, l’enginyer Kenji Kawakami va inventar els chindogu, objectes que tot i tenir una funció i, per tant, poden ser utilitzats, són resolutivament inútils.
Són un joc intel·lectual per estimular la ment. Humor japonès en estat pur.
Un chindogu ha de complir deu principis
- Des d’un punt de vista pràctic, ha de ser inútil. Si inventes alguna cosa que resulta tan útil que l’utilitzes tot el dia, no has aconseguit crear un chindogu
- Un chindogu ha d’existir. L’has de crear però no el pots utilitzar.
- Representa la llibertat de pensament i acció. La llibertat de ser (gairebé) inútil. Ha de complir l’esperit d’anarquia.
- Ha de ser universalment comprensible.
- No es pot vendre.
- L’humor ha de ser l’única raó per crear-lo
- Ha de ser creat innocentment, sense cap intenció propagandística.
- Ha de complir certs estàndars de decència social. No pot ser tabú.
- No es pot patentar ni ser propietat de ningú.
- Tothom ha de poder gaudir del chindogu sense cap mena de prejudici.
