Les festes de Nadal són sinònim de menjar. Són festes que associem a uns plats determinats. Moments en els quals ens retrobem per compartir àpats i celebrar ritus.
Mengem per nodrir-nos. Però “el que hem d’alimentar no és el cos”, diu la filòsofa Eulàlia Bosch, “sinó la vida que s’eixopluga en aquest cos. I per alimentar aquesta vida no n’hi ha prou amb menjar bé, en realitat el que hem d’alimentar és la capacitat de seguir vius”.
Religió i gastronomia estan molt relacionades. Permeten definir una identitat col·lectiva, seguir una disciplina, marcar unes pautes a seguir. Les religions estableixen unes normes alimentàries que tenen en compte quatre aspectes bàsics: quins aliments estan prohibits, quins són els més desitjables per celebrar certes festes o commemorar aconteixements, com s’han de manipular els aliments i com s’ha de portar a terme el dejuni.
Si bé aquestes normes tenen certa flexibilitat en funció del país, el grau de compromís religiós de cada persona i l’època en la qual vivim.
En el cas del cristianisme, per exemple, la gola, que seria menjar i beure desordenadament i en excés, contitueix un dels pecats capitals. Mentre que el dejuni, entès com la restricció de certs aliments com la carn, l’alcohol o fins i tot la sang, representa la bondat.
Per l’islamisme, el menjar és un bé de Déu, i cal fer-ho amb moderació alhora que es comparteix amb els més necessitats. No mengen carn de porc i el consum de begudes alcohòliques està prohibit. El Ramadà és la festa religiosa més important.
El judaisme considera que el camí a l’espiritualitat està plenament lligat a l’alimentació. Seguir les normes de la dieta jueva ajuda a aconseguir la puresa espiritual. Les lleis que regulen l’alimentació mantenen Kosher (nets) els aliments, els quals es classifiquen en purs o impurs.
Pel què fa a les religons africanes, els aliments són signe de vida i són un símbol d’unió entre cos i esperit.
Per les religions orientals els aliments són font de salut i equilibri i intervenen sobre el caràcter i el benestar de les persones. L’armonia interna té molt a veure amb allò que mengen i com ho mengen.
Per l’hinduïsme les normes alimentàries són molt importants i estan jerarquitzades segons la pertinença a una casta, el sexe i l’edat. El menjar serà pur o impur segon qui el mengi i qui el toqui.
El budisme no té regles concretes sobre els eliments però es segueix principalment una dieta vegetariana per poder mantenir el precepte budista de l’ahiṃsā, la no violència.
Bones festes i bons àpats!
