Les T10 han remogut les xarxes. Les T10 com a símptoma de que quan hi ha algú que hi guanya, algú altre hi perd.
Baixar les tarifes del transport públic és una mesura fantàstica, molt benvinguda. La “revolució tarifària” l’han anomenat. Però, no seria millor buscar justícies col.lectives que beneficis d’uns quants? No hauria estat millor baixes-les totes en comptes de fer un canvi desequilibrat on les T-10 no només augmenten de preu sinó que alhora es converteixen en unipersonals? Quin sentit té aquesta penalització?
La intenció és que la gent agafi més el transport públic. Si fins ara l’agafàvem dos o tres dies a la setmana, la idea és que ara ho fem més sovint. I si ens moviem amb cotxe, la intenció és que a partir d’ara ho fem en tren, bus o tramvia. Perquè d’aquesta manera “no només hi sortirà guanyant l’usuari sinó també el planeta, perquè com més transport públic, menys emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, més qualitat de l’aire i més salut”.
Així doncs, aquest 2020 s’han acabat les llargues cues d’entrada i sortida a les ciutats (sobretot a Barcelona), s’ha acabat la contaminació, el trànsit. A partir de l’any que ve tothom es convertirà en T-Usual i el transport públic funcionarà de meravella. Els trens arribaran puntuals, estaran nets, podrem trobar seient disponible amb facilitat, la temperatura serà agradable (ni fred a l’estiu ni calor a l’hivern), s’ampliaran els horaris nocturns, tindrem una bona xarxa ferroviària,…
