Negre com el carbó. Com la nit. Com la foscor. Ho veiem tot negre diran, direm. Per l’absència de llum. Perquè a vegades la negror és profunda i ens persegueix més temps del que voldríem.
Un dels colors amb més càrregues metafòriques. El negre el relacionem amb coses negatives. Amb allò desconegut, aterrador, fins i tot maligne. També amb la mort (color associat al dol). O la soledad, la tristesa, el sofriment, l’enyorança. També a la força, el poder, el domini.
Simbolitza la negació. Allò no visible. En un sentit més positiu l’associem al misteri, la serietat, l’elegància, la noblesa. El negre és també senzillesa, ordre, vida interior. Tribus africanes com els Massai el relacionen amb la vida i la prosperitat, perquè és el color dels núvols que porten la pluja.
Científics d’arreu del món estan treballant en tecnologia ultranegra avançada. És a dir, materials dissenyats per capturar i absorbir la llum que hi incideix. Ho fan en almenys un 99,99 per cent i s’utilitza en generadors d’energia solar, radiòmetres, deflectors industrials o telescopis.
Però l’ultranegre ja existeix a la natura. Hi és present, per exemple, a les ales d’un nou ocell del paradís descobert el 2019 que contenen el pigment de negre més fosc del món. Ales que desplega en una peculiar dansa per atraure la femella.
Bona setmana!
