De vegades podem pensar que viure en la ignorància ens fa més feliços. I en certa manera, hi una part de raó en aquesta afirmació. Posem un exemple. Fins fa relativament poc el tema de la contaminació atmosfèrica no ens importava massa. No estava considerat un problema urgent. Sembla que finalment s’ha pres consciència de la necessitat d’actuar. Aleshores, viure en una ciutat àltament contaminada com Barcelona, Mèxic o Shangai, ignorant el grau de nocivitat de l’aire que respirem, ens pot fer més feliços, perquè el desconeixement ens allibera de la preocupació. Però quan prenem consciència de que la nostra salut se’n pot veure greuement afectada, el que farem serà buscar solucions el més aviat possible.
La ignorància ens pot allunyar del dolor (ignorar què passa al món ens evita el patiment), o de la por (desconèixer certs perills). Però alhora ens fa més vulnerables. No permet que prenguem mesures per protegir-nos ni protegir els altres.
No saber ens allunya.
Del coneixement, de la cultura, de la reflexió. De la capacitat de reaccionar, de qüestionar-nos, d’actuar, de decidir, d’intervenir, d’ajudar, de col·laborar.
No saber ens allunya.
De l’empatia, de l’ètica, de la solidaritat, de la llibertat, de la humanitat.
Bona setmana
Il·lustracio: Saber Wang CC BY-NC-ND 4.0
