Corea del Sud és un dels països amb una de les taxes de suïcidis més alta del món. Concretament 25,5 persones cada 100.000 habitants. Fins i tot s’ha arribat a parlar d’epidèmia.
Hi ajuda que en aquest país la mort no és tabú, ben al contrari. Hi ha una concepció alliberadora del suïcidi, no només del sofriment sinó també de la culpa. Fins i tot es considera un acte d’honor.
Els falsos funerals van néixer amb la idea de que podien ajudar a disminuir aquest índex tant elevat de suïcidis en un país on hi ha molta pressió social, exigència i competitivitat.
El ritual es fa en grup i té una durada de quatre hores. Quan la persona arriba al centre, el primer que li fan és un retrat. que col·locaran al costat del seu taüt. Després parlen sobre el suïcidi, veuen una pel·lícula emotiva i escriuen la seva carta de comiat que llegiran en veu alta. A continuació es vesteixen amb la roba tradicional de dol, que no porta butxaques perquè “sense res vas arribar i sense res te n’aniràs”, i cadascú entra dins del seu taüt on hi restarà en silenci durant deu minuts. Amb la porta tancada. Completament a les fosques.
Passar l’experiència del propi funeral com a antídot per desitjar viure. Simular la pròpia mort per valorar la vida.
Bona setmana
