Geolocalizar significa indicar, en un terminal mòbil, la nostra posició geogràfica per rebre informació sobre el lloc on ens trobem i al qual ens dirigim.
L’eina Google Maps, en principi, ens ubica, ens porta, ens guia, ens proposa, ens mostra, ens orienta.
Ens geolocalitzem per trobar llocs, buscar rutes. Però també per ser localitzats. Rebem informació i alhora en donem. Són dades que circulen en una doble direcció. Nosaltres sempre sabem on som. Però no som els únics. Mr. Google també ho sap. Tenim el risc d’estar sempre localitzables i localitzats.
L’artista alemany Simon Wecker va passejar un carretó amb 99 telèfons mòbils activats pels carrers de Berlin amb la idea de generar un embús al trànsit virtual de Google Maps. Carrers desèrtics apareixien en color vermell al mapa virtual, de manera que aquesta eina proposava una ruta alternativa a qui volgués passar per allà amb cotxe.
El servei de mapes de Google ha canviat fonamentalment la nostra comprensió sobre què és un mapa. I no només això, Google Maps fa canvis virtuals a la ciutat real. Tal com afirma Mortiz Alhert “El mapa basat en simulació i els models mundials de Google determinen l’actualitat i la percepció dels espais físics i el desenvolupament de models d’acció”.
Geolocalitzem-nos sí, però només quan sigui necessari.
