L’especialista en relacions internacionals Parag Khanna ens parla d’un món millor on la geografia evoluciona cap a la que ell anomena “connectografia”. Si connectem el món d’una manera físicament uniforme, diu, amb xarxes de transport, energia i comunicacions, on també hi hagi connectivitat digital, avançarem cap a un món on la gent pugui superar els seus límits geogràfics. I aquesta civilització emergent de la xarxa global serà l’encarregada de reduir la contaminació, la desigualtat, i fins i tot de superar les rivalitats polítiques.
Mentre esperem que arribi aquest món idíl·lic, veurem com per aquesta xarxa global també hi circulen virus. I veurem que aquests virus es propaguen de forma més aviat ràpida. Però no tan ràpida com tota la informació que es difon i s’expandeix de manera immediata, gairebé sense estar ni processada. Informació que ens arriba al minut, a l’instant, en format degoteig, provocant una sensació de crescendo on la situació es va fent cada vegada més grossa. I això provoca una reacció immediata: la por. Es cancel·len viatges, s’anul·len actes, s’esgoten les existències de màscares, es paralitzen fàbriques, s’activa l’alerta sanitària i l’economia se’n resenteix. Es posa en perill l’estructura que ens sosté.
Amb el temps, el més probable (desitjable) és que ens acabem oblidant del coronavirus, o que ens hi acostumem i sigui una malaltia més. I amb el temps sorgiran nous reptes que ens posaran a prova. O més aviat seguiran posant en dubte el nostre model de societat globalitzada.
