La quotidianitat. Les noves rutines.

Els confins dels propis marges.

Les vivències de cadascú.

Les circumstàncies particulars.

Les pors aflorades, conegudes i insospitades.

La vulnerabilitat.

Els anhels. L’ànsia.

El desconcert.

La reubicació permanent de la comprensió.

La convivència. Amb un mateix, amb els altres, amb el virus, amb la incertesa.

La cooperació, la col.laboració, les xarxes.

L’aprenentatge permanent, de tot.

La confiança. Imprescindible.

L’esforç. Immens. De qui està a primera línia. De qui té cura dels altres.

La resistència. A l’esgotament, a les mancances, a les limitacions, a la desprotecció.

La dificultat. D’evitar la propagació, les morts, la tristesa, el dolor, la pèrdua.

Les xifres diàries.

Les mascaretes. Les mans netes. El confinament.

La responsabilitat.

La ignorància. La insolidaritat.

El perill.

La pressa. Pel desconfinament. Pel retorn a la “normalitat”.

Els dubtes.

N’aprendrem alguna cosa?

 

 

 

-Publicitat-
COMPARTIR

2 COMENTARIS

  1. Tot , tots i cadascú dels ítems que ens “mouen “,són branques d’un mateix tronc: la supervivència!
    Mamífers evolucionats (caldria veure en quina direcció?) seguim a cegues l’ordre primària de viure.
    La cultura , entesa de manera àmplia , extensiva fins arribar als valors fonamentals, és la única ajuda possible. Fins a impregnar a allò que hem anomenat “política”. La resta pura decoració banal.