Caminem cap a una “nova normalitat” mentre ens anem acostumant als nous hàbits que haurem d’incorporar al nostre dia a dia durant una bona temporada. Vivim una situació incòmoda, difícil, complicada, no desitjada, de la qual en desconeixem el final perquè no hi ha final. Observem de reüll països com la Xina o Itàlia com a referència que ha de guiar-nos perquè no tenim altre lloc on agafar-nos. Partim d’escenaris diversos però és difícil poder fer pronòstics. “La incertesa és la nova normalitat” dirà la directora general de l’FMI Kristalina Georgieva. I la nostra forma de fer també haurà d’incorporar-la.

La situació canvia constantment. Ja poc recordem aquell moment en què es deia que no passava res, que es tractava d’un virus similar a una grip. Ara tenim clar que es tracta d’una pandèmia que afecta a tothom.

Aquella idea inicial de que calia confinar-nos i simplement esperar que tot passés per tornar al mateix lloc ha pres una altra deriva. Aquell lloc no existeix.

Reconèixer-ho ens torna a la incertesa. Cap a on anirem doncs? L’historiador Yuval Noah Harari diu que el que fan les pandèmies es prémer el botó “d’avanç ràpid” de la història. I de sobte, canvis que haurien necessitat anys de debat, discrepància o oposició, esdevenen possibles d’un dia per l’altre.

Efectivament, els sectors econòmics han reaccionat amb rapidesa, buscant escletxes per on respirar, i un dels efectes del Covid-19 ha sigut accelerar la revolució tecnològica. Digitalització i innovació són les claus i el teletreball sembla que ha vingut per quedar-se.

El que no fa tanta gràcia és que alguns governs aprofitin per implementar la tecnologia de vigilància, per exemple. Com diu el periodista de The Guardian John Naugthon, intrusivitat que fa ben poc hauria provocat protestes i indignació majuscules.

I la cultura? Ningú sap què passarà amb la cultura

Bona setmana
-Publicitat-
COMPARTIR