Durant el confinament estan passant coses. Hi ha moguda, vaja. Potser perquè en espais tancats tot es torna més dens i, sense un horitzó clar, no ens queda altra opció que tirar de mindfulness i fer camí. Però segurament també perquè el procés cap endins i cap enfora ens està permetent veure les coses més clares, amb més lucidesa. Des de dins podem posar distància a allò que passa fora. Podem canviar la mirada.
I estem més sensibles, tot s’ha de dir. El sector cultural està tocat, va haver de parar tota l’activitat en sec, sense data de retorn prevista, sense opció possible. I de sobte, mentre busca adaptar-se a la situació actual cercant sortides innovadores, veu perplexa com l’Ajuntament de Barcelona anuncia un concert col·lectiu als terrats de la ciutat amb el nom de “Barcelona ens en sortirem”. Un esdeveniment musical que costava 200.000 €, on els artistes pràcticament no cobraven res. on anaven a parar els diner doncs? Per cobrir “despeses tècniques” de Media Pro i El Terrat. La xarxa va esclatar ràpid. La gent es va posar en contra no només pel cost sinó també per la manca de sensibilitat i per la banalitat de tot plegat, i amb la mateixa rapidesa, bona part dels participants van anar comunicant la seva renúncia fins que al final es va acabar cancel·lant.
És una anèctoda? Probablement és molt més que això. D’una banda, demostra la capacitat de la gent de fer canviar les coses. De l’altra, la constatació de que mentre tot el món canvia, la política es manté rígida en les seves formes i cega en la mirada.
