El sisè sentit existeix i s’anomena propiocepció. Tot i ser poc conegut és un sentit essencial que estem utilitzant constantment, es troba actiu de forma permanent. Un sentit que ens permeu moure’ns, caminar, córrer, mantenir l’equilibri, escriure, agafar objectes en moviment o cordar-nos un botó… Ens permet tenir una imatge del nostre propi cos dins de l’espai. Ens permet existir, és a dir, distingir-nos dels altres i de l’entorn, al crear una frontera entre nosaltres i l’espai que ens envolta. La propiocepció és la percepció de la posició del cos i les seves parts, de les contraccions musculars i dels moviments .

Desafiar la gravetat

El coreògraf Yohan Bourgeois el posa a prova constantment. Les seves coreografies desafien la gravetat obligant els ballarins a trobar l’equilibri a partir del moviment dels seus cossos a l’espai i en relació amb els altres. “Un joc entre el control i la caiguda que imposa un risc, tan físic com estètic” diu. On els cossos es troben en inestabilitat constant en un espai que sovint no para de moure’s i on depenem dels altres per no caure.  El que fa és “una analogia entre el fet de provar de situar-nos físicament a l’espai amb els nostres intents desesperats de donar sentit a les nostres accions”.

Moviment, acció, equilibri, sentit vital.

A la cadena Arte podeu veure Notre véritable 6e sens, un documental interessantíssim que explora la propiocepció i que està disponible fins el 7 de juliol.

Bona setmana
-Publicitat-
COMPARTIR