El vidre és una substància amorfa, inorgànica, dura i fràgil quan és freda, però pastosa i plàstica a temperatures elevades. Fascinada per la seva transparència i els seus colors i conscient de les seves possibilitats creatives, l’artista Marta Masgoret (Barcelona) el va convertir en matèria prima de les seves creacions després de passar per la Fundació Centre del Vidre de Barcelona.
Què et mou a treballar amb vidre?
Vaig escollir el vidre perquè la seva transparència el situava a mig camí entre el material i l’immaterial. Aquesta transparència, que li dóna el do de la invisibilitat i permet que la llum l’atravessi, el converteix en una mena de fantasma que habita entre dos móns, convertint-se en un pont que va de la realitat cap a tot allò que gairebé no existeix.
El vidre permet crear tot tipus d’objectes perquè posseeix unes característiques específiques (resistència als líquids, durabilitat, translucidesa, nul·la toxicitat…) que el fan idoni per al disseny d’objectes funcionals que no es podrien fer amb altres materials. Així una gran part del meu treball amb el vidre ha estat la creació de peces utilitàries.
Destaquem quatre projectes que cerquen la bellesa i la llum a través del vidre.
Plenamar
A Plenamar la Marta Masgoret fa servir capes de vidre per fer onades, cada una amb la seva peculiar vora d’escuma que deixa una delicada xarxa blanca que es va desfent.
“El mar com a subconscient, la colosal massa de corrents desconegudes que ens arrosseguen i sobre la qual surem, aferrats a la nostra petita illa de voluntat”.
“El mar ve i se’ns emporta, cada nit, cada nit, a les profunditats de la ment i la matèria… enfonsats en oceans inexplicables. I ens retorna cada dia, cada dia, quan baixa la marea, a la terra”.
Els plats galàctics
Vint paisatges galàctics, vint peces úniques, irrepetibles, pintats a mà dintre de vidre. Un encàrrec realitzat pel xef del restaurant-laboratori L’Antic Forn de Cervera, que buscava unes peces úniques, en un format especial on poder presentar les seves creacions gastronòmiques.
Fruit de la terra
XXVII Premi Nacional d’Artesania Ramon Barbat i Miracle (2015)
Aquesta peça neix de l’amor a la matèria, de la voluntat de valorar-la com es mereix, d’aprendre a veure la bellesa que conté. L’ampolla que una vegada va contenir el fruit de la vinya, es fon per transformar-se en un llit de fulles de vidre que acull el raïm. Cada ampolla ha estat recollida, rentada, assecada, classificada i emmagatzemada com si fos un autèntic tresor. La Marta crea aquests fruiters col·locant cada tros de vidre un a un, encaixant-los com un trencaclosques per aconseguir-ne la forma i el gruix adequat.
El jurat va valorar el bon aprofitament del vidre reciclant-lo per crear un producte ecològic nou i atractiu, així com la possibilitat de personalitzar-lo i fer-lo per encàrrec a partir de les ampolles de les bodes i tot tipus de celebracions.
Finestres
“Trobar una finestra abandonada en un contenidor és trobar-hi uns ulls: uns ulls que han estat, a vegades durant molts anys, els ulls d’una casa, els ulls d’algú. Què s’hi ha vist a través dels seus vidres transparents? Quines imatges l’han atravessat? Quines llums de quins cels hi han estat reflectides?”.
En aquestes finestres recuperades, en aquest concepte-objecte que és la finestra, la Marta va veure com encaixaven les peces del trencaclosques: representació pictòrica, transparència, forma, funció, reciclatge, respecte pel material, coherència, estètica, llum.
Podeu veure els seus treballs de la Marta Masgoret a la seva web o seguir-la a instragram.
