Fadwa Soulemaine (Alep, Síria, 1970)
et la faiblesse d’un taureau
ce qui n’est pas encore
(dins meu la força d’una papallona
i la feblesa d’un toro
dins meu la fragilitat de les muntanyes
i la fermesa del fil de teranyina
el brogit de les potes de les formigues
i el silenci del mar
dins meu la vida moribunda dins el capoll
i la mort vivent en els vianants
dins meu el verd de les fulles de la tardor
i la grogor de l’herba al març
dins meu juliol
no tornarà al juliol
dins meu l’instant
en què el cor pren el seu descans etern
perquè tot acabi
perquè dins meu passi
tot allò que encara no és)
La poesia de Fadwa Souleimane (Alep, Síria, 1970) és la bellesa d’una flor que creix enmig de la devastació d’un camp de batalla. Refugiada política a París des del 2012, Souleimane està condemnada a mort pel règim de Bashar al-Assad per encapçalar diverses manifestacions pacifistes a Síria. Actriu de formació, ha trobat en la creació literària una via per expressar el dolor i la ràbia que produeixen l’exili i la guerra. El poema que us recomanem pertany al seu llibre “À la pleine lune” (Ed. Le soupirel, 2014).
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
Punyent