Luis García Montero (Granada, 1958)
Por septiembre
se te llenan de sótanos los labios
y es relativo el cielo
después de haberte visto preguntarle a la vida.
Pero también el cielo,
arrugado y preciso
como tu cazadora adolescente,
quiere estar entreabierto,
brillar recién amado,
descansando en la hierba
el peso de su larga cabellera de nubes.
Por septiembre
se te llenan de humo los síes en la boca.
Sempre és un bon moment per llegir la poesia de Luis García Montero, un autor que aconsegueix emocionar-nos des del primer vers amb les seves imatges magistrals. Dolç i cru alhora, García Montero juga amb els elements que ens ofereix la vida per conjugar bellesa i realitat i regalar-nos poemes dibuixats amb el traç finíssim de la sensibilitat, com aquest que pertany al seu llibre “Diario cómplice”, publicat el 1987.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
