Nova edició dels Relats contemporanis a l’Escola Illa

0
relats contemporanis
  • del 7 de març al 17 de maig de 2018 a l’Escola Illa
  • Seminari de 10 sessions, dijous de 19.00 a 21.00 h. Preu: 150 €. Inscripcions 

L’Escola Illa proposa el seminari Relats Contemporanis, de deu sessions, on es convida artistes, professors i activistes culturals perquè mostrin l’art actual a partir de les seves eleccions de vida. Un espai d’experiències compartides que es constitueixen al voltant de dos conceptes relacionats com són la possibilitat de compartir un relat i el de pertànyer a un present desbordant.

PROGRAMA
7 de març. Sessió inaugural
Reescribir. El relato secreto de la poesía / Neus Aguado 

El relato secreto de la poesía desde el inicio-creación hasta el lenguaje de los pájaros, y la simbólica que atraviesa, desde el pasado, a la contemporaneidad. La poesía se nutre de todas las disciplinas, de todas las artes y del detritus, y tiene su propia manera de emocionar y de despertar la espiritualidad. En el sustrato coexiste la extranjería, la inadecuación, la extrañeza, la pérdida, el expolio. El trasfondo onírico, una serie de sincronicidades o coincidencias significativas. El deseo y su complejidad. La confusión, las distintas realidades, el estar abierto a lo que pueda pasar en cualquier momento. La magia cotidiana, el absurdo, la armonía, pero también la humillación y lo indigno. Un cierto exilio interior, la certeza de extranjería.

Neus Aguado (Córdoba, Argentina, 1955) és llicenciada en Art Dramàtic i en Ciències de la Informació. Publica poesia, narrativa, teatre, assaig i traducció. Resideix a Barcelona.

14 de març.
A voltes a l’entorn de la curadoria, la pràctica curatorial o com es vulgui anomenar / Frederic Montornés

Definir en una sola frase el significat de la pràctica curatorial seria com definir allò que som. És a dir, un impossible. I és que si som i podem ser tantes coses i alhora ser tant diferents, crec que resumir en una sola frase allò que es va construint sobre la base de fragments seria com anul·lar la nostra capacitat de seguir aprenent, com anul·lar l’essència evolutiva de la persona. Si es considera la pràctica curatorial com un aprenentatge en el temps, és en base a allò que representa en cada moment que proposo aproximar-me al concepte d’aquesta professió.

Frederic Montornés. Format com a comissari d’exposicions o, com es deia en aquells temps (1989), com a mediador en art contemporani, la meva tasca professional consisteix en donar forma i contingut a exposicions de caire individual o col·lectiu que, des de la perspectiva dels llenguatges en que s’expressa l’art contemporani, desvetllin pautes o apuntin pistes a l’entorn d’allò que som, pensem, desitgem o, en summa vivim.

21 de maig.
Allá afuera / Jeronimo Hagerman

La obra de Jeronimo Hagerman se ha desarrollado en torno al análisis de la relación que se da entre el sujeto y lo exterior, poniendo énfasis en como se generan los vínculos emocionales entre el individuo y la naturaleza no humana.  Sus piezas han abarcado algunos aspectos de los mitos modernos de la civilización frente a lo silvestre, entre los cuales están la domesticación, el paisaje como valor estético y la problemática ubicación de lo humano frente a la naturaleza en contraposición al humano como parte de la naturaleza.

Jeronimo Hagerman Vive y trabaja entre Barcelona y México

4 d’abril.
El arte como código abierto / Teresa Lanceta

Teresa Lanceta ha dedicado más de treinta años de su vida a tejer, desde sus inicios en el arte en los años setenta. Sus Tejidos presentan un corpus extraordinario por su singularidad y su rigorosa coherencia, fruto de una toma de posición y el compromiso con una idea.

Como dice la propia Teresa Lanceta, “el arte es el código abierto de una colectividad cuyos miembros pueden leerlo, apropiárselo, transformarlo y transmitirlo porque, como lenguaje colectivo, el arte no solo propone un diálogo sino que muestra la ley interna que lo cohesiona, una ley cuyo conocimiento y dominio posibilita profundizar en los cánones heredados y alcanzar la libertad expresiva y, con ello, la creación.”

Teresa Lanceta Aragonés,  Barcelona 1951, Licenciada en Historia Moderna y Contemporánea y doctorada en Historia del Arte. Imparte clases en la Escola Massana de Barcelona. Su trabajo se desarrolla a través del tejido y la escritura. Trabaja sobre el arte popular textil del Medio-Atlas, la alfombra española del siglo XV y las mujeres en la industria tabaquera.

11 d’abril.
L’univers primitiu: a la recerca del temps guanyat / Eduard Massó

En aquesta xerrada divulgativa exposarem de forma pedagògica alguns temes centrals de la cosmologia: existència de matèria fosca i energia fosca, formació de partícules fòssils, canvis de fase i simetria en l’univers primitiu, etc., tots ells comprovats per les observacions experimentals.

També reflexionarem sobre l’impacte del que sabem sobre el cosmos (i del que no en sabem) en altres branques del pensament.

Eduard Massó, Grup de Física Teòrica, UAB Eduard Massó (Girona, 1954) és professor catedràtic de Física Teòrica a la UAB i investigador a l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE). Ha treballat com a científic al laboratori europeu del CERN (Suïssa) i a les  Universitats d’Stanford (EUA), Oxford (Regne Unit) i Paris Sud (França). La seva recerca principal és en el camps de les partícules elementals i de la cosmologia.

18 abril.
Art i cultura per a la transformació social. Ponts entre Barcelona, Tunis i Alger / Xavier de Luca

Amb aquesta presentació, pretenem donar visibilitat a les iniciatives artístiques i culturals que estan tenint lloc avui a Tunis i Alger i que utilitzen l’art i la cultura per transformar, des del compromís, les seves realitats socials. Gràcies al projecte de l’associació JISER (pont en àrab), es connecten aquestes realitats amb la ciutat de Barcelona, el que ofereix una possibilitat d’intercanvi d’experiències, metodologies i perspectives que trenquen prejudicis i ens apropen a realitats molt més properes del que imaginem.

Xavier de Luca (Barcelona, 1980) ha centrat la seva formació en l’àmbit de l’art contemporani, la fotografia i la gestió cultural. Actualment, desenvolupa la seva tasca professional entre la Fundació Suñol de Barcelona i JISER Reflexions Mediterrànies, on és el director.

El seu interès per la creació artística a la Mediterrània va sorgir després d’una estada a Tunísia en 2004, on va col·laborar en l’organització de les Journées Cinématographiques de Carthage. Des de 2005 JISER organitza i promou projectes artístics i de recerca que plantegen com a objectius principals la mobilitat, el foment de la creació, l’intercanvi d’iniciatives artístiques i la seva difusió en l’espai mediterrani.

25 d’abril.
Tàctiques per trencar amb l’hegemonia / Ikram Bouloum-Artista resident a l’Estruch

La sessió girarà entorn la part pràctica del projecte que està desenvolupant actualment en residència: un viatge sonor, de caràcter autobiogràfic, que serveix com a diagnòstic subjectiu de la realitat i com a eina personal per descodificar i reconèixer com es configura la història més immediata.

Ikram Bouloum Sakkali (1993), estudiant d’Humanitats a la UPF (2011-2017), és especialitzada en estètica moderna i contemporània. Per la formació i la condició identitària li interessa analitzar la contemporaneïtat i els seus discursos d’una forma transversal i crítica. La seva investigació se centra en les últimes músiques electròniques i els imaginaris visuals que construeixen. Actualment és resident a la Nau Estruch on està portant a terme una investigació teòrica i pràctica, de caràcter crític i assagístic, entorn de les narratives musicals que es conformen en les condicions de la superproducció del sistema capitalista o el gir decolonial.

2 de maig.
L’imaginari de la modernitat a la Costa Brava a partir de les targetes postals dels anys 60 i 70 del segle XX / Jordi Puig

Una proposta de viatge visual a partir de les postals dels anys 60’s i 70’s per tal d’identificar l’imaginari que vàrem saber o voler projectar de la costa Brava i del nostre país. Però també parla sobre la cultura popular, el contrast entre tradició i modernitat, l’arquitectura i el paisatge, l’evolució de la postal com a forma d’expressió visual i escrita, i sobre el turisme com a fenomen cultural de masses.

Jordi Puig es fotògraf i editor. Ha publicat com a autor més d’una seixantena de llibres d’art, fotografia i paisatge, a més de col.laborar amb els principals museus i institucions del País. En l’àmbit creatiu realitza projectes en format expositiu o publicació.

9 de maig.
Lúa Coderch

Utilizando la investigación no para convertirse en una experta en un tema particular, sino para explorar la superficie de las cosas y la materialidad de las narrativas personales e históricas, Lúa Coderch utiliza una amplia gama de medios y estrategias para preguntar sobre el aspecto estético de temas como la sinceridad, el entusiasmo, el valor o el engaño. Ambas cosas y anécdotas siguen apareciendo una y otra vez como personajes en una gran historia que surge del encadenamiento de sus diferentes proyectos.

Lúa Coderch (Iquitos, Perú, 1982). Vive y trabaja en Barcelona. Obtuvo un Máster en Producción e Investigación artística (2012) y un doctorado en Bellas Artes (2017) por la Universidad de Barcelona. Su trabajo pone en relación objetos, anécdotas, voces y todo un territorio de signos que afectan al espectador a través de la atención, el accidente, el entusiasmo, la sinceridad o el desengaño.

16 de maig.
Guia bàsica d’orientació a Biblioteca sense títols / Enric Farrés Duran

Aquesta xerrada en forma de guia ens donarà les claus per situar-nos en mig de la Biblioteca sense títols. Com hem arribat fins aquí i cap a on ens projecta. Observarem quines especificitats tenen cada una d’aquestes biblioteques i veurem com, a través d’un gest minúscul, tot canvia. A més, podrem adonar-nos de la importància del context alhora d’atorgar significat als objectes i com, a través del cos, podem desxifrar el significat ocult dels documents d’un arxiu històric. Si ve sabem que res és nostre, podrem aprendre a teixir significat entre les parts que componen aquest no-res i potser, entendre què hem vingut a fer aquí si no hi ha res a veure.

Enric Farrés Duran  (Palafrugell, Girona, 1983) és un narrador d’històries, en què la realitat i la ficció s’acaben trobant i modificant. El seu treball s’articula a partir d’investigacions, coincidències i trobades fortuïtes i de la possibilitat de realitzar connexions entre diferents llocs, objectes i circumstàncies. Farrés Duran crea narratives que revelen relacions amagades i inesperades, que de vegades impliquen temps i llocs diferents. El relat -narrat i escrit- juga un paper essencial en aquests processos, i les informacions que aporta són essencials per poder apropar-nos al procés i a les connexions que estableix. Els seus projectes es formalitzen en instal·lacions, recorreguts comentats, visites guiades, llibres i vídeos.

-Publicitat-