Roberto Juarroz (Coronel Dorrego, Argentina, 1925 – Temperley, Argentina, 1995)
Alguna vez juego a alcanzarme.
Corro con el que fui
y con el que seré
la carrera del que soy.
Y alguna vez juego a pasarme.
Corro entonces quizá
la carrera del que no soy.
Pero hay todavía otra carrera
en la que jugaré a hacerme pasar.
Y ésa será la carrera verdadera.
Un cop entres en la poesia de Roberto Juarroz, costa sortir-ne. En aquesta recerca constant del límit de la paraula i de la seva relació amb l’ésser humà i el món que l’envolta, Juarroz ens atrapa en aquesta sèrie d’atzucacs existencials que són els seus poemes. És un plaer passejar per aquest laberint particular que és la seva “Poesía vertical”, admirar-ne el paisatge i jugar una estona a entendre qui som.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
