David Madueño (Sabadell, 1976)
Amb les mans de la paraula
dono forma a la terrissa.
Faig del fang de la memòria
la ceràmica amb què ocupo
els prestatges dels meus dies,
aquests versos que tremolen
amb la por que els descobreixin
una piga, una tara.
Que m’exposin a esquerdar-me
com si fos de porcellana.
De l’experiència de viure -traumàtica i alhora plaent, sensacions que conviuen en un constant i fràgil equilibri-, alguns autors en fan balanç i, en el cas de David Madueño, poesia. El poeta i crític literari sabadellenc presenta “Osques” (Témenos Edicions, 2017), un llibre que reflecteix amb extraordinària lucidesa l’arribada a la maduresa vital. Madueño fa inventari de tot allò que hem acumulat fins llavors a les butxaques del pensament i del cor –por, neguit, frustració, amor, futur, esperança- i les esgrana a través d’una veu agredolça, sincera, bella i valent.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
