Sergi Martín Amorós (Barcelona, 1971)
M’he buscat arreu –i enlloc-.
He cercat polsim de mi
en els aparadors d’un passeig infinit
en la meva ombra adusta
en aquella fotografia d’estiu
en els records dels altres
i en el fons d’un toll de cafè.
T’entestes a negar-m’ho
però malvisc en la convicció
que és només al llençol
de les teves pupil·les
ofegades en malenconia
on em reconec,
breument.
Si diem poesia andorrana, ens venen a la ment els noms de Teresa Colom, Manel Gibert i Arnau Orobitg, autors que han aconseguit traspassar fronteres amb els seus versos. A Andorra, s’hi escriu poesia com a mínim des de fa vint anys, almenys des de la primera convocatòria del premi Miquel Martí i Pol de Poesia l’any 1998. Els propis Colom, Gibert i Orobitg van aconseguir guanyar aquest premi en diverses ocasions. Per celebrar aquesta efemèride, l’Editorial Andorra ha publicat “Si diem Andorra…”, una magnífica antologia coordinada per Elena Aranda i Manel Gibert que recull els poemes que han estat premiats durant aquests vint anys, i de la qual hem triat un dels poemes guanyadors de l’edició de 2007.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
