Màrius Sampere (Barcelona, 1928)
Si és cert que crema el firmament
bufeu ben fort, així
potser n’apagareu
l’estrella culpable.
Potser. Car el temps de cada cosa
té una mateixa dentadura blanca
per a tots els atzars, l’esmolaren a la mida
de la fam i el bes.
A l’últim, si em pugeu
en una ambulància,
no la feu córrer:
que jo tingui temps de morir.
El poeta Màrius Sampere ens va deixar el passat dissabte 26 de maig als 89 anys. Era considerat com un dels referents de la modernitat poètica catalana, i la seva poesia es caracteritza per una quotidianitat revestida d’una particular metafísica. Des d’aquesta secció de Weekand Sabadell recordem el poeta d’intensa mirada blava amb un poema seu inclòs al llibre “Subllum” (Proa, 2000).
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
