Ted Kooser (Iowa, 1939)
A young woman in a weelchair,
wearing a black nylon poncho spattered with rain,
is pushing herself through the morning.
You have seen how pianists
sometimes bend forward to strike the keys,
then lift their hands, draw back to rest,
then lean again to strike just as the chord fades.
Such is the way this woman
strikes at the wheels, then lifts her long white fingers,
letting them float, then bends again to strike
just as the chair slows, as if into a silence.
So expertly she plays the chords
of this difficult music she has mastered,
her wet face beautiful in its concentration,
while the wind turns the pages of rain.
****
Una dona jove en cadira de rodes,
amb un ponxo de niló negre esquitxat de pluja,
avança empenyent-se pel matí.
Has vist els pianistes
corbar-se de vegades endavant per tocar les tecles
i llavors alçar les mans, fent-se enrere per descansar,
i tornar a inclinar-se per tocar, just quan l’acord s’apaga.
És així com aquesta dona
toca les rodes, i alça els dits blancs i llargs,
els deixa flotar, i es corba una altra vegada per tocar
just quan la cadira s’alenteix, com si es fes un silenci.
Amb quina destresa fa els acords
d’aquesta música difícil que ja domina,
la cara xopa i bella en la seva concentració,
mentre el vent fa passar les pàgines de la pluja.
Ted Kooser ha estat magistralment traduït al català a l’edició bilingüe de “L’ocell matiner i altres poemes” (El Gall Editor, 2017) pels poetes Jaume Subirana i Miquel Àngel Llauger. Aquest darrer és notícia aquests dies atès que ha estat guardonat amb el 16è Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater amb “Fourmillante”, obra en la qual Llauger descriu la vida d’una ciutat a través de seixanta personatges, un per cada poema del llibre, i els va enllaçant entre si per teixir així aquesta “novel·la coral en vers”, com la descriu el mateix autor.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
