Josep Porcar (Castelló de la Plana, 1973)
D’infant foradava parets
de cals avis. Amb l’ungla
construïa destruccions
perfectes: gratava la calç
d’un buit fred fins al maó
on sempre dormia una formiga.
Forats després de forats
buits com tres llunes
plenes d’un sol
amor; amb el tou
del menovell puc resseguir
com un nen tot l’estimball
per les vores, l’infinit
perímetre d’un últim cos
dibuixat amb guix, les cegues
i lentes ulleres d’unes nines
com dos zeros de mestre.
No he perpetrat
cap altre crim ressenyable.
Només vaig fer forats.
Buscava la formiga, la desmesura
de totes les coses.
Sempre és una bona ocasió per recomanar la poesia que es fa al País Valencià i fer ressò dels seus autors. “Nectari” (Edicions del Buc, 2016) és el setè llibre de Josep Porcar, un poeta que ens encanta per la seva gran sensibilitat per descriure allò que viu fora i dins seu, i l’aparent senzillesa del llenguatge que empra a l’hora de projectar-la en els seus versos. Porcar crea així imatges d’una bellesa enorme, poema rere poema, plenes d’una natura que l’autor entrelliga amb els sentiments a través de les seves paraules.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
