Gonzalo Hermo (Taragoña, Galícia, 1987)
Tienes la edad de tu piel,
pero la memoria es demasiado vieja para entenderlo.
Repetiré tu nombre cuando seas otro
para evocar
aquello que perdí y amé profundamente.
El lenguaje dura.
Los cuerpos no.
Torna setembre i, amb ell, tornem a nosaltres mateixos i a les nostres vides. Hi tornem obedientment com els eterns estudiants que sempre serem. Perquè dins nostre, al racó on conservem els petits tresors, hi ha escrit un estiu infantil, perenne, que posem en pausa amb les primeres notes d’un mes que ens anuncia suaument que ja no falta tant perquè arribi el fred. Obro “Celebración” (La Bella Varsovia, 2017) per la pàgina on hi ha aquest poema i decideixo quedar-me a viure entre els seus versos. “Celebración es un poemario para el invierno, para resguardarnos de todos los fríos que nos secan la boca y nos cortan los labios”, diu el crític literari Eudald Espluga. Torna setembre i taca l’estiu amb dies rúfols sobre la pell. Però un estiu pigat encara és estiu. Ja tindrem temps de celebrar l’hivern.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
