Marc Rovira Urien (Barcelona, 1989)
Llepar-se la ferida d’un sol vers
i anar xuclant la closca del crustaci
de la por, fer ganyotes perquè l’àcid
del cap ens ennuega, i el revers
d’una paraula –folre d’un dispers
sistema de sentits– no vol que ens faci
angúnia el cos o el desig, i li és fàcil
transformar-los en rengles de no-res.
Aquí ets més lliure, diuen, i t’aprens si
amb les mans dins del so del fred, els ulls
ratllats de ferro rovellat, esculls
quedar-te quiet i escoltes que comenci
el sacrifici dels senyors. Als fulls
només parles amb l’àngel del silenci
i pots alçar, covard, l’esguard que et creix
cap a la servitud de tu mateix.
El passat 20 de setembre es van atorgar els Premis Literaris de Girona, convocats per la Fundació Prudenci Bertrana. El Premi de Poesia Miquel de Palol d’enguany ha estat per a Marc Rovira amb l’obra “Cap vespre”. Rovira va aconseguir el Premi Amadeu Oller l’any 2009 amb “Passejant a l’ampit d’una parpella maula” (Galerada, 2009) i l’any 2014 es va endur el XXII Premi de poesia Talúries de l’Institut d’Estudis Ilerdencs amb “Els ocells de la llum” (Pagès Editors, 2015).
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
