Montse Assens (Maçanet de la Selva, 1960)
El formigó és una bena als ulls que envolta la favela.
Cal protegir la vegetació (versió oficial).
Els nens pobres juguen entre runes i brutícia.
Els rics, a l’altra banda, eludeixen la realitat.
Cel o infern? Qui decideix on habita el mal?
Qui té el poder del destí a les seves mans?
Qui redacta els drets humans?
Montse Assens es va endur el 41è Premi Marià Manent de Poesia el 2017 amb “Apartheids” (Quaderns de la Font del Cargol, Cossetània Edicions, 2018), un llibre on els poemes bateguen a l’uníson com un sol cor, com una sola veu per denunciar, a través de la veu poètica, les injustícies que han patit –o que encara pateixen- països, indrets, persones. Poesia compromesa que posa de relleu les formes de repressió i que es qüestiona si veritablement existeix la llibertat.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
