Laura Torres (Marratxí, 1990)
Encara penso que tens massa respostes quan a mitjanit et pregunto que on som. La carretera és negra, d’un negre viu i forçat que només deixa entreveure de tant en tant, la lluentor d’alguna cosa que s’acosta o alguna altra que a poc a poc deixa de ser. Un motor, tan vell i antic com els teus ossos, crea la banda sonora d’aquest ecosistema que només el trenca una veu provant de lligar idees.
I llavors et desplegues, amb una musicalitat que em desprèn del contingut i em porta a ser l’espectador que té com a objectiu fer-ne una crítica. Penso que tu mai podràs veure’t com jo ara així, tant de lluny, tan exòtic, i en aquest mateix moment, m’he autoconvençut que hi ha d’haver alguna semblança en la percepció del canvi entre estrelles i persones. L’única defensa que tenim al mirar-les remet a una altra vida, a un acte de fe. Veure’t és estar obligada a creure en la possibilitat de definir-te, o escèptica, intuir-te a través d’un mirall entelat, i expectar, que si el teu cos està armat amb els mateixos òrgans que el meu, sense llum ni criteri, tu siguis jo, o qualsevol altre.
Laura Torres és una de les poetes que va participar, entre altres, en la Nit de Poesia del passat dijous 18 d’octubre, un dels actes centrals del 18è Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat. El també poeta Josep Pedrals va presentar el seu espectacle “El llenguatge és una música universal” en el qual es van poder veure tres poemes de Laura Torres en format audiovisual. Un d’aquests videopoemes era “Tu, jo i l’altre”, el text del qual us el recomanem aquesta setmana i que podeu veure en el següent l’enllaç: https://www.laurabauza.com/Tu-jo-i-l-altre. Torres es va endur el 52è Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits l’any 2016 amb l’obra “L’inhabitable” (Ed. Galerada, 2016).
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
