Fernando Pessoa (Lisboa, 1888 – 1935)
O poeta é um fingidor
Finge tão completamente
Que chega a fingir que é dor
A dor que deveras sente.
E os que lêem o que escreve,
Na dor lida sentem bem,
Não as duas que ele teve,
Mas só a que eles não têm.
E assim nas calhas de roda
Gira, a entreter a razão,
Esse comboio de corda
Que se chama coração.
***
El poeta és un fingidor
Fingeix tan completament
Que fins i tot fingeix que és dolor
El dolor que veritablement sent.
I aquells que llegeixen allò que escriu,
En el dolor llegit senten
No els dos que en va tenir ell,
Sinó aquell que ells no tenen.
I així pels rails roda,
Entretenint la raó,
El petit tren de corda
Que anomenem cor.
Fernando Pessoa és un dels poetes portuguesos més rellevants de l’era moderna. Orfe de pare als cinc anys, va créixer a Sud-àfrica amb la seva mare i el seu padrastre, cònsol de Portugal a Durban. Va tornar a Lisboa l’any 1905 i va treballar com a corresponsal estranger per a diverses firmes comercials. Mentrestant va escriure intensament, sobretot poesia, assaig filosòfic i literari, a més de ficció. El 1914 va crear els seus tres heterònims més coneguts: Alberto Careiro, Ricardo Reis i Álvaro de Campos. Fernando Pessoa va pertànyer a la generació que va introduir el moviment modernista a la literatura i les arts portugueses.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
