Carles Rebassa (Palma, 1977)
M’ets cos: tota la vida que t’enyor:
naveg pensant-te en l’aigua blau marí
i t’imagín de fresc com un brotet de pi
que és saba tendra just si l’és d’amor.
No és lloc comú: pel teu record de cor,
els besos del meu cos de romaní.
I encara tenc calfreds de vent garbí
quan véns i em dius “t’estim…” i jo m’estor.
Vaig al mollet: deixondit, el llaüt
crida a les aigües que treguin la set
i l’assaciïn al meu cor perdut.
És el meu vent [perdut] si el mar és de vellut
i si som junts de nit dins el fresquet
que és foc amable. Tu: foc quan tenc fred.
El passat divendres 14 de desembre, dins el marc de la Nit de Santa Llúcia organitzada per Òmnium Cultural i celebrada en aquesta ocasió a Sabadell, el poeta mallorquí Carles Rebassa es va endur el 60è Premi Carles Riba amb “Sons bruts”, un recull de seixanta-vuit sonets escrits entre el 2003 i el 2018, fruit d’un profund desengany amorós.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
Bon dia.
Sou el dit que prem el botó de llegir, de sortir de casa, de conèixer poesia, de viure, per dir-ho en un mot.
Gràcies amics.
Carmina
Ooooh!!! Que bonic Carmina! Moltes gràcies
Fabulós i valent Carles Rebassa. A la nit de Santa Llúcia no podia ser més clar!