Tota la vida que t’enyor

Carles Rebassa (Palma, 1977)

M’ets cos: tota la vida que t’enyor:
naveg pensant-te en l’aigua blau marí
i t’imagín de fresc com un brotet de pi
que és saba tendra just si l’és d’amor.
No és lloc comú: pel teu record de cor,
els besos del meu cos de romaní.
I encara tenc calfreds de vent garbí
quan véns i em dius “t’estim…” i jo m’estor.
Vaig al mollet: deixondit, el llaüt
crida a les aigües que treguin la set
i l’assaciïn al meu cor perdut.
És el meu vent [perdut] si el mar és de vellut
i si som junts de nit dins el fresquet
que és foc amable. Tu: foc quan tenc fred.

El passat divendres 14 de desembre, dins el marc de la Nit de Santa Llúcia organitzada per Òmnium Cultural i celebrada en aquesta ocasió a Sabadell, el poeta mallorquí Carles Rebassa es va endur el 60è Premi Carles Riba amb “Sons bruts”, un recull de seixanta-vuit sonets escrits entre el 2003 i el 2018, fruit d’un profund desengany amorós.

Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay

-Publicitat-