Mary Oliver (Maple Hights, Ohio, 1935 – Hobe Sound, Florida, 2019)
Closing the book, I find I have left my head
inside. It is dark in here, but the chapters open
their beautiful spaces and give a rustling sound,
words adjusting themselves to their meaning.
Long passages open at successive pages. An echo,
continuous from the title onward, hums
behind me. From in here, the world looms,
a jungle redeemed by these linked sentences
carved out when an author traveled and a reader
kept the way open. When this book ends
I will pull it inside-out like a sock
and throw it back in the library. But the rumor
of it will haunt all that follows in my life.
A candleflame in Tibet leans when I move.
Una tarda a les piles
Tot tancant el llibre, trobo que he deixat el meu cap
a dins. Aquí és fosc, però els capítols obren
els seus bells espais i fan un soroll cruixent,
paraules que s’ajusten al seu significat.
Passatges llargs oberts a pàgines successives. Un ressò,
continu des del títol, taral·leja
darrere meu. Des d’aquí, el món s’acosta,
una selva bescanviada per aquestes frases unides
construïdes quan un autor viatja i un lector
manté el camí obert. Quan acabi aquest llibre
li donaré la volta com a un mitjó
i el tornaré de nou a la biblioteca. Però el seu rumor
perseguirà tot el que segueix en la meva vida.
La flama d’una espelma al Tibet s’inclina quan em moc.
La poeta nord-americana Mary Oliver ens va deixar el passat 17 de gener als 83 anys. Oliver va ser distingida, entre altres premis, amb el National Book Award i el Premi Pulitzer l’any 2007. Considerada una de les poetes més brillants dels Estats Units, la seva poesia es caracteritza per la constant presència de la natura: Oliver construïa el seu imaginari a través d’ella gràcies al contacte continu que l’autora mantenia amb la naturalesa mitjançant la seva afició a caminar pels camps i boscos del seu voltant. L’editorial Godall Edicions va publicar l’any 2018 la traducció al català del seu llibre “Ocell roig”.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
….yes , a candleflame in Tibet leans when I read …this poem too.