Pol Guasch Arcas (Tarragona, 1997)
una nena s’arrenca la crosta
que li cobreix tot el genoll:
/se la menja
a poc a poc/
no fa sinó matar el desig
gruixut que li escorça l’ànima
El poeta tarragoní Pol Guasch es va endur el 3r Premi Francesc Garriga de Poesia l’any passat amb “Tanta gana”, en el marc de la fira d’editorials independents LiberisLiber que anualment se celebra a Besalú. L’obra, coeditada per LaBreu Edicions, Cafè Central, Edicions del Buc i AdiA Edicions, és definida pel jurat del premi com “El conjunt és energètic, carnal, mòrbid, degudament original i dotat d’una forta contundència a partir d’imatges d’impacte, clarivident a partir de versos que punyen l’esperit d’una ànima en rebel·lia contra un sistema amarat de mediocritat i que mereix ser escopit en la seva calba, tal com ho cantava Joan Salvat Papasseit”.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
