Muntar un musical d’un clàssic de la densitat de Hamlet era arriscat però el grup sabadellenc Escènics -amb intèrprets provinents de les classes avançades d’aquesta entitat de formació i creació artística- ha donat forma al cèlebre text de Shakespeare amb un espectacle “atemporal” i que dóna “més veu als personatges femenins”.
Dirigit per Irene Garrido i amb música d’Adri Mena (les cançons les han fet a mitges, a partir del text original traduït per Joan Sellent i també aportacions pròpies), aquest Hamlet ja fa dies que va exhaurir les entrades per les funcions programades a La Bàscula fins el proper diumenge, 17, però la companyia té moltes ganes que l’aventura s’allargui i pugui seguir “evolucionant i experimentant”, aquí o a fora.
Cal tenir clar que Escènics no volia fer “un musical a l’ús”. Tampoc creuen que tot el teatre musical hagi de ser lleuger o superficial. “Si la gent només espera distreure’s i passar una estona entretinguda, aquest no és el seu musical. Si ve un purista, tampoc. Ens l’hem fet nostre, és un Hamlet actualitzat -continua Garrido- però sense ser pretenciós. Volíem baixar-lo a terra; sobretot que s’entengués”.
En una escenari amb una llarga passarel·la per on desfilen els actors entre el públic, aquí el protgonista s’evadeix escoltant música amb uns auriculars, Horaci vesteix unes Nike i la Reina porta pantalons… Ni antic ni modern, aquí el que interessa és la lluita d’un Hamlet turmentat per l’evidència que el seu pare, el Rei, ha estat assassinat pel seu germà perquè aquest pogués casar-se amb la Reina. I això amb el dubte sempre present de quina part de culpa hi té aquesta última en el complot…
“Tothom coneix el clàssic però pocs l’han llegit… Molta gent ens ha dit que és la primera vegada que ha entès Hamlet! Si hem aconseguit acostar-lo al públic, fantàstic”, conclou Irene Garrido.
Concentrat en dues hores i mitja llargues repartides en dos actes, l’espectacle té l’al·licient que tota la música i veus són en directe, amb quatre músics en escena. Al repartiment figuren Joel Almirante (Horaci), Aina Jaume (Ofèlia), Carlos Lecegui (Laertes), Ana Meléndez (Ofèlia), Christian Montenegro (Claudi / Espectre), Júlia Perich (Gertrudis), Gerard Portolés (Hamlet), Claudia Rosas (Guildenstern) i Cristina Ruiz (Rosencrantz) amb col·laboracions de Pep Carpena, Xajo Gorina, Mara Jiménez, Lluís Saus, Carles Tricuera i Pep Vidal. Jordi Mateo signa la part tècnica i de so.
Com a curiositat, el personatge d’Horaci fa de narrador, una veu exterior que ajuda a “trencar la quarta paret”. Al final, amb la majoria dels personatges morts -només queda Horaci- aquests s’aixequen a tall de cor grec per entonar l’última cançó i acomiadar una proposta de notable densitat però que aconsegueix un in crescendo intens i una interessant aproximació en clau musical al gran Shakespeare. De la mà, no ho oblidem, no de professionals sinó d’alumnes avantatjats de les classes d’Escènics.
