Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941)
No s’arnen els vestits;
s’esfilagarsa, però, el dolor
i un buit afrós troba el seu lloc depredador
quan, a la fi, s’acaba.
El poeta viu en qui l’admira,
quan l’home ja l’han fet servir
tots, i com és sabut, només
pols, memòries tènues, dolors
silents, en resten.
Penso en el que digué el vell Aubrey
–pobre i polsós en unes golfes de Bloomsbury–:
“quan un home de saber mor,
quantes coses ens són robades”.
I Aubrey parlava de Shakespeare.
Els llibres d’història són un vici
que totes les policies accepten.
I viure és una manera de combatre
les armes, les recances a la matinada.
La veritat, però, és una altra.
El passat dimarts la poeta Marta Pessarrodona va ser distingida amb el 51è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Pessarrodona, que a banda de la poesia també conrea l’assaig, la traducció i la crítica literària, ja va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 1997 i el Premi Nacional de Literatura el 2010. La seva poesia es caracteritza pel realisme, directa i despullada d’artificis, i neix del record i la reflexió, marcada pel compromís feminista.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
