Matilde Campilho (Lisboa, 1982)
Certo que nos dedicamos
a místicas peregrinações.
Exercitamos a respiração,
lutamos brigas orientais,
praticamos uma e sete vezes
a tradução do poema chileno.
Mas no fundo sabemos
que o que importa mesmo
é roçar a superfície negra
da pele do peito do anjo
que está vivo
que não dorme.
***
Es cierto que nos dedicamos
a místicas peregrinaciones.
Ejercitamos la respiración,
luchamos luchas orientales,
practicamos una y siete veces
la traducción del poema chileno.
Pero en el fondo sabemos
que lo que realmente importa
es rozar la superficie negra
de la piel del pecho del ángel
que está vivo
que no duerme.
L’editorial Kriller71 publica la traducció al castellà –de la mà d’Aníbal Cristobo- de “Jócquei”, el poemari de Matilde Campilho, poeta portuguesa que pertany al grup de la “nova poesia portuguesa”. Nascuda a Lisboa i que va passar tres anys de la seva vida a Rio de Janeiro, del 2010 al 2013 abans de tornar a la seva ciutat d’origen. Àgil i original, Campilho escriu poemes a raig, tot barrejant en la versió original l’idioma matern amb l’espanyol i l’anglès.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
