David Caño (Olot, 1980)
Baveja, esquinça, supura, desengendra.
Les nits devora, grava’m la pell
sense sang ni fondària,
llepa records secs, esblaveïts,
com restes solidificades de pors i violència,
com quan eres una nena i t’amagaves per plorar.
Prem-me, desborda’t, podries desmaiar-te,
obre’t les cicatrius i omple-te-les d’aigua de mar,
de ginebra, i que la lluna esclati, de sobte,
i plogui mercuri.
Torna’t volcà.
I escup a sobre de totes les nostres ferides.
Que em regalimi l’ànima galtes avall
i això no sigui un plor.
David Caño ha guanyat els darrers Jocs Florals de Barcelona amb l’obra “Un cos preciós per destruir”. Autor prolífic, ha publicat “Barcelona” (Galerada, 2007), “He vist el futur en 4D” (Moll, 2009), “PostMortem. I del no-res, TOT” (Tigre de Paper, 2012), “Teresa la mòmia”, amb Lluís Calvo (Pont del Petroli, 2013); “Res és ara ni això” (Terrícola, 2013), “De Penitents a Desemparats (com dos carrers de Barna)”, amb Ricard Mirabete i fotografies en blanc i negre de Carles Mercader (Tanit Poesia/La Garúa, 2014), i “Nictàlgia” (Terrícola, 2017).
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
