Gemma Arimany (Olot, 1980)
El mal és no saber què hi ha
a l’altra banda de la pedra.
Voler anar més enllà de tu,
plantar-te cara. I abonyegar-te
amb els cops. No trobar cap pany,
cap trista pista que et franquegi.
Ser la guardiana involuntària
de les teves pors, afamades.
Gemma Arimany es va endur el XXXIV Premi de Poesia Mossèn Narcís Saguer de Vallgorguina amb l’obra “Colors primaris”, ara editada per Parnass Ediciones. Arimany estructura aquest poemari en “Gos com fuig”, “Fluorescent” i “Magenta” que, segons l’autora, descriuen “la crisi, l’eufòria i l’amor. Tres colors primaris a la paleta del jo poètic, que es barrejaran en l’amalgama: la vida”.
Secció realitzada per la poeta Anna Garcia Garay
